Bielorússia avui

▫️Treure els nens de la família

El 29 de setembre de 2020, Natallia Sniazhkova, mare de cinc fills, va ser detinguda a Gomel. En aquells dies, el seu marit German ja havia estat condemnat a 14 dies per participar en accions de protesta. Les autoritats van dur a dos nens menors de parella a un alberg social. Afortunadament, Natallia va aconseguir treure els nens de l’orfenat i tota la família es va mudar a Vilnius per raons de seguretat.

▫️Tortures i pallisses per part d’agents de seguretat

El 27 de desembre de 2020, Anastasia Nikítina, una dona de 40 anys i mare de dos fills, va ser detinguda i colpejada a Minsk. En el judici, Anastasia va dir que durant l’arrest la van posar a terra, la van emmanillar i després la van colpejar en un autobús. A més, no li van donar de menjar durant molt de temps, el que va causar una exacerbació de la diabetis, els nivells de sucre van caure. Els policies es van negar a oferir assistència mèdica a la detinguda.

▫️No proporcionar atenció mèdica

El 12 de novembre de 2020, com a part del “cas estudiantil”, l’estudiant de primer any de BNTU Anastasia Bulybenka va ser detinguda. Anastasia pateix de psoriasi i, mentre complia la condemna, la malaltia va empitjorar. No se li va proporcionar menjar especial; durant deu dies a la noia no li van permetre dutxar-se, el que està contraindicat per a pacients amb psoriasi. Tenia les mans inflamades, no podia estirar els dits, la seva pell es va esquerdar i sagnava.

▫️Falta de material d’higiene

“Per no tacar-se les calces, les dones estripaven la roba i la usaven en comptes de les compreses. Però tot i així la sang es filtrava als matalassos, que no estaven tractats. Les dones havien de anar a dormir sobre els matalassos plens de taques de sang. Algunes van mentir al personal de centre de detenció temporal que tenien menstruació per aconseguir una compresa i donar-la a la que realment la necessitava “, va explicar una de les presoneres.

▫️Ingrés en un hospital psiquiàtric

Palina Sharenda-Panasyuk, activista de la “Belrús Europea”, va ser detinguda el 3 de gener de 2021. Va ser acusada en virtut dels articles 364 de el Codi Penal, 368 i 369. El 24 de febrer de 2021, es va saber que la dona va ser transportada des de la presó preventiva No. 7 de Brest al Centre Republicà Científic i Pràctic per a la Salut Mental a Minsk. Palina no va declarar en contra seva i no va reconèixer als policies que investigaven el seu cas.

▫️Deportació

El 25 de maig de 2021, les activistes de la Unió de Polonesos a Bielorússia Irena Bernatskaya, Maria Tishkovskaya i Anna Panisheva van ser deportades a Polònia. Les dones van ser detingudes al març: Anna Panisheva el 10, Maria Tishkovskaya i Irene Bernatskaya el 25. Totes elles van ser acusades d’incitació a l’odi en una causa penal sobre la rehabilitació del nazisme.

Només durant el mes d’abril han estat detingudes 304 persones i s’han emès més de 210 ordres judicials.
Continua la pressió sobre els defensors dels drets humans: hi ha hagut escorcolls i detencions de representants de diverses organitzacions de drets humans, així com accions d’investigació actives contra ells.
Especialment preocupen les esmenes que ha introiduit el Parlament a diverses lleis i al Codi penal. El seu objectiu és incrementar la responsabilitat penal per la participació en reunions de protesta i la crítica pública al règim polític actual. Aquestes esmenes també afecten la feina dels mitjans de comunicació.
Han sorgit noves tendències en el processament criminal de ciutadans amb motius polítics: els xats locals i els canals de Telegram opositors són reconeguts com a extremistes i els seus administradors són acusats de crear organitzacions extremistes.
Durant l’últim mes, la situació dels drets humans al país ha continuat deteriorant-se.
El Centre de Drets Humans “Viasna” ha recollit dades sobre més de 1.000 persones perseguides per motius polítics.
A les belarusses i els belarussos els detenen a casa seva, a la feina; els sotmeten a escorcolls i interrogatoris. Les autoritats intensifiquen diverses formes de pressió i repressió sobre les persones per la seva actitud cívica activa o el desacord amb les accions de les autoritats.
Però, tot i que el règim de Belarús utilitza al màxim la màquina repressiva, no podrà “tancar la boca” als defensors dels drets humans ni tampoc destruir la fe de la gent en una victòria inevitable. Sens dubte la celebrarem ben aviat!

Зміцер Вайцюшкевіч – Неверагоднасць / прэм’ера кліпа!

Слухаць на лічбавых пляцоўках: https://band.link/noRO5«Гэтыя верш і песня — спроба выказаць захапленне адважнымі дзяўчатамі і жанчынамі Беларусі, – кажа аўта…

Hay algo en su origen.
La naturaleza humana suya es alta
Y tiene la audacia directa en sus manos y gestos, parece una heroína de las tramas artísticas.

Cuando ella pasea,todo pierde el equilibrio alrededor
Cuando ella se presenta en un sitio
Parece que tiene una magia porque
Todo se convierte en colores blanco y rojo.

Su comportamiento rompe todas las reglas
Quien cautivó,siempre estará cautivado
Vas a esperar el encuentro como una sentencia,
Y solo recordar su pintalabios y su frescor.

Debes reconocer como un milagro su dignidad
Y aprender que todo esto es la improbabilidad
Y tendrás que buscar las palabras adecuadas o encontrar una melodía
Para mostrar tu admiración de ella.

Belarús hoy

Belarús es un pequeño país en el corazón de Europa cuyo presidente tiene una escolta que corta el paso a todo el tráfico, a los trenes y a las ambulancias d…

Representant de la campanya conjunta de Svetlana Tikhanovskaya i membre del Presidium del “Consell de Coordinació per a l’Organització del Procés de Superació de la Crisi Política”, líder del partit “Razam” (Junts) i presa política.

L’11 de setembre de 2020, Amnistia Internacional va reconèixer Kalesnikava com a presa de consciència.

Des del 9 de setembre de 2020 es troba a la presó.

Maria Kalésnikava va néixer a Minsk, Belarús el 24 d’abril del 1982.

Es va graduar a l’Acadèmia Estatal de Música de Belarús, llicenciada en flauta i directora d’orquestra.

El 2007 es va traslladar a Alemanya per aprendre a tocar la flauta barroca, va estudiar a la Universitat Estatal de Música i Arts Escèniques de Stuttgart a les facultats de música antiga i moderna.

Des dels 17 anys va ensenyar flauta travessera en un institut de Minsk.

A la dècada de 2010, va participar activament en concerts i va organitzar projectes culturals internacionals a Alemanya i Belarús, incloent una sèrie de conferències titulades “Lliçons de música per a adults”.

Durant 12 anys, del 2007 al 2019, va viure a Alemanya, visitant Belarús de tant en tant. Al 2017 va actuar com una de les fundadores de l’associació creativa Artemp, que va celebrar diversos esdeveniments en el àmbit de l’art contemporani.

Va exercir de directora artística del centre cultural Ok16.

L’any 2020 dues accions van canviar la vida de la música Maria Kalésnikava. La primera és la decisió de donar suport a un candidat de l’oposició a les eleccions presidencials a Belarús. I el segon és estripar el passaport per frustrar els plans dels serveis especials.

El primer acte la va convertir en la líder de les protestes bielorusses. El segon va portar Kolesnikova a la presó.

Al maig de 2020, Kalésnikava va dirigir la campanya electoral d’en Viktor Babariko, un dels candidats a les eleccions presidencials del 9 d’agost de 2020.

El 16 de juliol, els caps de les campanyes d’en Viktor Babariko (Maria Kalésnikava), d’en Valery Tsepkalo (Veronica Tsepkalo) i Svetlnana Tikhanovskaya van anunciar la unificació.

Al vespre del 8 d’agost, Kalésnikava va ser detinguda per la policia, però pocs minuts després va ser alliberada, el fet es va explicar com “una confusió”.

El 18 d’agost es va convertir en membre del “Consell de Coordinació per a l’Organització del Procés de Superació de la Crisi Política” i el 19 d’agost va ser elegida al seu Presidium.

A principis de setembre del 2020 Kalésnikava va anunciar la creació del partit polític “Razam” (Junts), que funcionaria independentment del Consell de Coordinació.

Maria Kalésnikava va ser detinguda el 8 de setembre de 2020 a Minsk i la van  intentar expulsar per la força de Belarús. No obstant això, a la frontera belarussa-ucraïnesa ella es va negar a abandonar el país i va estripar el passaport. Després d’això, la Maria va ser acusada d’un intent d’apoderar-se del poder i es va convertir també en acusada pel cas de “crear una formació extremista”, que es va presentar contra membres del Consell de Coordinació.

L’incident amb el passaport estripat que va causar una gran impressió als bielorussos, el pare de la Maria el classifica com una protesta contra la il·legalitat: “Masha és una persona de fortes conviccions, sovint deia que els drets humans bàsics no es respecten. Així que no em va sorprendre el seu acte. Em va sorprendre la forma de com ho va fer: cal tenir coratge per prendre aquesta decisió “.

El 6 de gener, a la sessió judicial es va prendre la decisió d’allargar la detenció de la Kalésnikava dos mesos més, fins al 8 de març.

Si la declaren culpable, passats aquests dos mesos, s’enfronta a una pena de fins a cinc anys.

Representants de les ambaixades d’alguns estats membres de la UE també van ser presents a la sessió judicial de principis de gener.

Kalésnikava té molt de suport a Europa i, en particular, a Alemanya: els familiars intenten adjuntar cartes de polítics europeus a cada queixa i petició perquè les autoritats entenguin que el món sap la situació de la Maria.

“Estic agraït pel suport de moltes ambaixades dels països de la UE, l’ambaixada nord-americana. És molt important entendre que no estem sols en aquest problema”, – les paraules d’Alexander Kalésnikau, el pare de Maria. … “Estic molt orgullós”, diu Alexander Kalésnikau. “En un curt període de temps, Masha va poder convertir-se, si no en polític, almenys en portaveu de les idees i desitjos de molts bielorussos”.

La germana de la Maria, Tatiana, vincula la pròrroga del termini de detenció dos mesos més amb la por que Maria provoca a les autoritats del país. “Les autoritats intenten de qualsevol manera mantenir-la aïllada el major temps possible. Tenen tanta por d’ella que no es poden permetre el luxe de canviar la mesura de contenció per una de més suau: arrest domiciliari o fiança, perquè per a ells és una gran amenaça”, va dir la germana de Maria.

Tot i això, els familiars no paren de presentar denúncies i esperen que Kolesnikova sigui alliberada. El seu pare assenyala que la Maria és una persona persistent i valenta i que suportarà totes les proves amb dignitat.

El diari independent “Svaboda” ha recopilat diverses històries de solidaritat bielorussa.

1. # BYCOVID19 ha recaptat més de 360.000 dòlars per als equips de protecció personal utilitzats pels sanitaris.

La iniciativa d´internet liderada per Andrei Strizhak, Andrei Tkachev i Iúlia Darashkevich entre d’altres, va organitzar una reunió benèfica en suport dels sanitaris bielorussos durant la primera onada del Coronavirus entre Març i Juny de 2020.

Imatge per cortesia de “Svaboda”.

Mentre Alexander Lukaixenko (El president de la República de Bielorússia fins a l´Agost de 2020) convencia als bielorussos a la primavera que el Coronavirus era una “psicosi”, la campanya va reunir més de 1.500 voluntaris a Bielorússia. Mitjançant el crowdfunding, van recaptar una quantitat rècord de diners en aquest moment: més de 360.000 dòlars que van ser destinats per a la compra de més de 450.000 unitats d’equip de protecció personal.

“L’objectiu de la campanya és ajudar els sanitaris bielorussos”, va escriure Andrei Strizhak. – L’empresa no té objectius polítics al proporcionar aquesta assistència. Cap dels membres de l’equip es postularà per a president “. La iniciativa # ByCOVID19 va ser reconeguda com la “Campanya de Drets Humans de l’Any”.

Al Juliol de 2020 Andrei Strizhak i Andrei Tkachev es van veure obligats a abandonar Bielorússia quan les autoritats van bloquejar la plataforma MolaMola, gràcies a que les persones estaven recaptant fons per als sanitaris.

A l’Octubre amb l’arribada de la segona onada de la pandèmia de Coronavirus -ByCOVID19- va dir que no reiniciaria el projecte. “Hi ha prou passamuntanyes per la policia i antiavalots, i hauria d’haver prou màscares per als sanitaris”, va explicar Andrei Strizhak.

Andrei Strizhak, Andrei Tkachou i altres voluntaris de l’exterior s’han sumat a les iniciatives per ajudar les víctimes de la repressió.

2. “Avui jo seré a la cua en symbal.by”. Suport per a la botiga de souvenirs, cafeteria O’Petit, floristeria First Flower.

Imatge per cortesia de “Svaboda”.

Al Juny les autoritats van començar a pressionar Symbal.by, una botiga de regals (amb els colors tradicionals bielorussos). Al principi, la policia va confiscar 419 samarretes amb la inscripció “PSICOSIS 3%” de la botiga de souvenirs, i després es van iniciar nombroses inspeccions de les autoritats sanitàries, municipals, autonòmiques i estatals.

Els fundadors de la botiga van dir que havien de tancar-la el 29 de Juny. El Dimarts 23 de Juny a la nit, prop de la botiga que estava ubicada al carrer Masherau, 18 hi havia una llarga cua de més de 50 persones i de seguida van arribar les furgonetes de la policia. Segons la versió oficial del Ministeri de l’Interior, les detencions massives es van produir a causa d’un conflicte entre les persones i un veí local a les xarxes socials. Els allà presents van testificar que 20 persones van ser detingudes sense motiu.

Imatge per cortesia de “Svaboda”.

El propietari de Symbal.by, Pavel Belavus, va declarar que la botiga pagaria totes les denúncies a les persones que esperaven fent cua a la botiga. En els dies següents, centenars de bielorussos solidaris van tornar a fer llargues cues per comprar souvenirs. Persones famoses van parlar en defensa de la botiga i contra les detencions: representants del món de l’espectacle, presentadors de televisió, actors i esportistes.

El popular presentador de televisió Dzyanis Dudinski va escriure una publicació amb indignació a les xarxes socials:

“Avui seré a la cua de symbal.by … Avui, més que mai, necessito una samarreta del Símbol” … I perquè, escoltin, Policia i Antiavalots poderosos i terribles, NO ES POT colpejar a les persones que van venir a comprar roba o una tassa … NO ES POT colpejar a una dona gran només perquè passava per la botiga … NO POT SER que la multitud de forces especials s´abalancin sobre un estudiant que va venir amb el seu amic a comprar un record … Simplement fan cua a la botiga, fins i tot sense portar cap tipus de simbologia o proclamar alguns lemes … “-Va escriure Denis a Facebook-.

No es van quedar indiferents el presentador del programa de lleure Dmitry Kakhno (escriure el post “De cap manera!”), L’actriu de Teatre Kupala Marta Golubeva, i la gimnasta Melitina Stanyuta. Més endavant van patir represàlies: Dzyanis Dudinski i Dzmitry Kakhno van ser acomiadats dels canals de televisió i el contracte amb Melitina Stanyuta va ser interromput. Posteriorment, Dudinski i Kahno van ser condemnats a 10 dies de presó i sancionats.

Després de les eleccions, els bielorussos també donaven suport als propietaris de botigues i cafès afectats.

El poble va recaptar diners durant un parell d’hores per a les portes de vidre de la cafeteria O’Petit destrossades pel comandant d’antiavalots, Mikalai Karpyankou, i després van fer llargues cues per prendre un cafè a la mateixa cafeteria.

Una gran cua es va formar a principis d’Octubre a la floristeria “First Flower”, el fundador, Maxim Khoroshin, va ser colpejat brutalment (fins a l’estat de xoc) per les forces de seguretat a l’hora de la seva detenció. La causa del seu brutal arrest va ser regalar flors als manifestants.

3. Es van recaptar 20 mil rubles en 2 dies per al tècnic d’emergències sanitàries de Lida, Pavel Paleichyk, que havia estat acomiadat.

A l’abril, Pavel Paleichyk, va parlar en directe amb el blocaire Syarhei Tikhanovsky. Va dir que els metges que treballen amb pacients amb Coronavirus no tenien suficients equips de protecció personal. Després d’això la seva vida va canviar dràsticament.

Video per cortesia de “Svaboda”.

El tècnic sanitari va ser condemnat a 7 dies de presó. El seu contracte no se li va estendre. El seu sou era l’única font d’ingressos per a la seva família de tres fills.

Pavel Paleichyk va llançar una campanya de crowdfunding. En només dos dies més de 1.440 bielorussos no indiferents a la seva situació van transferir 20.360 rubles a Pavel que eren el seu “salari” de dos anys, encara que ell hagi planejat recaptar 2.000 rubles.

Durant gairebé 5 mesos, el tècnic d’emergències sanitàries acomiadat no podia trobar feina de la seva especialitat. Estava considerant traslladar-se de Lida a una altra ciutat. Finalment, el 21 de Desembre va ser contractat per un centre mèdic privat, que té sucursal a Lida. Pavel Paleichyk realitza proves mèdiques allà.

4. El campament de voluntaris a prop de la presó preventiva OKRESTINA va treballar durant 2 mesos.

A l’endemà de les eleccions i del començament de les detencions massives a prop del centre de detenció OKRESTINA els voluntaris van establir, literalment, un “Punt de socors”. Aquí durant dos mesos ajudaven els detinguts que van ser alliberats, als seus familiars i als que van tornar a la presó pels seus objectes personals. Els donaven menjar i beguda. Els voluntaris portaven els alliberats a casa seva. També “El punt de socors” proporcionava l’assistència psicològica i jurídica gratuïta. El campament va funcionar durant dos mesos. A principis d’Octubre es va clausurar. “Últimament, els voluntaris han estat sota pressió mediàtica, el que dificulta la seva eficàcia. Vam decidir suspendre temporalment el treball del campament per realitzar treball intern entre els voluntaris. Al lloc continuen treballant els voluntaris de guàrdia “, van explicar els activistes.

Imatge presa per “Svaboda”.

Encara que no hi hagi campament en els xats de voluntaris en Telegram segueixen funcionant. Es pot obtenir ajuda a través d’ells. Els voluntaris ajuden a les famílies a buscar els seus familiars, els informen sobre el temps dels judicis i les seves sentències, sobre el trasllat de detinguts d’una institució a una altra i l’hora del seu alliberament, sobre els canvis en les condicions de lliurament de pertinences i aliments dels familiars als presos. Els voluntaris també treballen prop de les presons preventives en Zhodzina, Mogilev i Baranavichy, on es duen a terme arrestos administratius dels presos polítics.

5. Creació de mini comunitats dels barris: els bielorussos de diferents blocs, els barris i els districtes van fer amistats.

Imatge per cortesia de “Svaboda”.

Creixia exponencialment l’aparició dels xats dels barris i dels diferents districtes en Telegram i Viber, tant a Minsk (la capital) com en altres ciutats. Va aparèixer un mapa “Xats útils de Telegram i Viber a Bielorússia”, elaborat per voluntaris, on tots podien trobar fàcilment el seu xat local.

Inicialment, els veïns van crear canals de Telegram per coordinar la “Cadena solidària” a cada un dels barris. Posteriorment, per a les marxes dels Diumenges al centre de Minsk. Les persones es coneixien entre si i començaven a compartir diferents activitats. Per exemple, juntament amb els nens per veure dibuixos animats, convidar artistes amb actuacions musicals als seus barris o simplement prendre un te junts en aquestes comunitats. Ara, coordinen les festes i tradicions de Nadal.

Els veïns del barri Novaya Borovaya van ser els primers a penjar banderes opositores (blanques-vermelles-blanques) a les finestres, balcons i terrasses, realitzant concerts improvisats. Precisament en aquest barri, en les eleccions presidencials, fins i tot segons les dades oficials, Svetlana Tikhanovskaya va guanyar per un ampli marge. Ells també van acudir massivament per poder ser observadors. Quan les autoritats van tallar el subministrament d’aigua en aquest barri durant 3 dies, (del 15 al 17 de Novembre) els bielorussos solidaris portaven garrafes d’aigua als portals, i convidaven als afectats a casa per dutxar-se i escalfar-se.

Imatge per cortesia de TUT.BY

Més de 10.000 persones es van unir al xat de Telegram “Ajuda Novaya Borovaya” a la primera hora després de la seva creació.

A l’agost, a Minsk en un barri prop de Smorhauski Trakt, 1 al carrer Charviakou, va aparèixer l’anomenada “Plaça de Canvis”. En una paret es va fer un mural amb Dee Jays que havien posat la cançó de Viktor Tsoi “Canvis!” (Una de les cançons de l’oposició) en una manifestació a favor del govern a prop de la plaça Kyiv. Les autoritats sempre lluitaven frenèticament amb el mural. Per culpa d’aquest mural va patir represàlies Stepan Latipov. Va ser detingut el 15 de Setembre i acusat en virtut de l’Article 293 del Codi Penal (disturbis massius) i encara es troba a la presó.

El 11 de Novembre, Novel·la Bondarenko, de 31 anys, que vivia al carrer Charviakou (prop de la plaça de Canvis), es va assabentar en un xat de Telegram que els “Tikhars” (Les persones de les autoritats que es dediquen a retirar llaços i altres simbologies de l’oposició) estaven traient els llaços blancs- vermells -blancs. “Vaig a sortir!” -Va escriure Roman al xat. Li van colpejar brutalment al pati i el van portar a la comissaria de policia del districte de Tsentralny. Un cop allà, ja inconscient, a urgències. Després d’una llarga i complexa intervenció quirúrgica, Roman va morir la nit del 12 de Novembre a causa de diversos traumes cranials greus.

A la Plaça dels Canvis es va erigir un monument a Roman Bondarenko. El 15 de Novembre, les Forces de Seguretat van dispersar brutalment als participants de la “Marxa dels Valents” que van acudir a la “Plaça dels Canvis” i van desmantellar el memorial. Més de 1.000 persones van ser arrestades al país aquest dia.

Imatge per cortesia de RIA.Notícies.

6. Suport econòmic i moral: fons By_help i BYSOL, fundació de suport als ex oficials de seguretat Protect Belarus.

Avui dia, els bielorussos reben ajudes de diverses iniciatives. La Fundació BY_help ha recaptat més de 4 milions de dòlars per a les víctimes de les protestes.

El 10 de Novembre es va saber que els diners que van rebre les víctimes que van patir la violència i l’arbitrarietat per part de les Forces de Seguretat van ser bloquejats en els seus comptes bancaris.

Contra el coordinador de By_help, Aleksei Levonchik a Bielorússia s’ha iniciat una causa penal.

La Fundació BYSOL ajuda als treballadors en vaga i a aquells que han perdut la feina per la seva postura civil. La Fundació BYSOL va aconseguir recaptar més de 3 milions de dòlars. El responsable de la iniciativa, Andrei Strizhak va assegurar que van ser aprovades més de 1.030 sol·licituds i que es van pagar més de 2,3 milions d’euros.

La iniciativa INeedHelpBy que existeix des de fa 4 mesos, ajuda amb la compra d’aliments per a les persones que van patir represàlies i es van quedar sense feina. El seu responsable, Filip Gavrishev, informa a la seva pàgina de Facebook que més de 2.900 famílies van rebre ajuda.

Les biblioteques de les Universitats de Harvard, Stanford i Chicago han proposat incloure la iniciativa “I NeedHelpby” en els seus arxius.

Imatge per cortesia de INeedHelpBy.

Les iniciatives especials treballen amb periodistes, estudiants, metges, figures culturals i ex agents de seguretat.

Les autoritats reaccionaven amb duresa a la creació de fons de suport. El director de PandaDoc, Mikita Mikada, va crear el fons Protect Belarus i va oferir als oficials de seguretat que renunciessin als seus serveis d’assistència econòmica i jurídica, així com el pagament dels cursos de reciclatge. Quatre empleats de PandaDoc van ser detinguts. A mitjans de Setembre Mikida Mikada va “congelar” el projecte.

7. “Cadenes de solidaritat”, cartes de suport, missatges de vídeo.

Imatge per cortesia de “Savboda”.

El 2 d’Agost, 250 dones bielorusses vestides de blanc amb flors a la mà, van anar al Mercat Kamarouski a Minsk i es van posar en una “cadena”.

 “Deixeu de pegar-nos! Només volem el recompte de vots correcte! Arribem amb els braços oberts, desarmats igual que tots els manifestants pacífics. La violència ve d’un sol costat, el vostre”, -Exclamaven les manifestants.

Des de llavors, la gent de tot el país surt a formar cadenes solidàries al llarg de les carreteres: amb els sanitaris que estan empresonats, amb els estudiants expulsats, amb els presos polítics… Els detenen, els arresten, però ells segueixen sortint.

El 7 de Novembre gairebé 50 metges van ser detinguts a prop de l’hospital Número 1 de Minsk. Ni tan sols van tenir temps de reunir-se per protestar.

El 10 de Novembre, el personal sanitari va publicar un missatge de vídeo per a les forces de seguretat i els alts càrrecs de tots els departaments: “Mai tornarà a ser com abans”.

Els professors de moltes universitats i altres institucions també van gravar missatges de vídeo contra l’acomiadament dels seus companys i l’expulsió dels estudiants.

Desenes de persones van rebre els esportistes, metges i periodistes detinguts quan ells surtien de la presó. El 20 de Desembre, després de 42 dies d’arrest, amics i companys esperaven a la banda de la presó a “Miss Bielorússia 2008” Olga Khizhinkova.

Imatge d’Olga Khizhinkova.

Molts europeus han començat a descobrir Bielorússia des de fa relativament molt poc. Malauradament, no ha estat pels seu èxits actuals ni durant el llarg de la història; ni per les seves persones cèlebres: científics, artistes, escriptors, actors, esportistes, que són coneguts mundialment, però no tothom sap el seu origen bielorús. No ho ha estat tampoc pels seus tresors de la natura: els innombrables llacs, que recorden l’època glaciar, o immenses reserves naturals amb els arbres més antics d’Europa.

Les raons de que últimament s’està parlant més de Bielorússia són ben diferents.

Quan a la primavera va esclatar la pandèmia de la Covid-19, només els governs de dos països europeus, Suècia i Bielorússia, per cert, amb una població semblant d’uns 10 milions d’habitants, no van prendre mesures com la resta del món, per protegir la població.

El president de Bielorússia es convertia en el governant ‘negacionista’ de la Covid-19 per excel·lència. Ell parlava de “psicosi d’Occident” i encoratjava a la seva població a seguir la seva vida normal, assegurant que si el virus no es veia és que no existia.

Una altra raó de perquè es parla molt de Bielorússia en aquests últims mesos és la resposta de la ciutadania als resultats de les eleccions presidencials del 9 d’agost.

La història de Bielorússia té més de mil anys i, com la de totes les nacions, té molts motius d’orgull i de dolor. El que és ben cert és que aquest 2020, els bielorussos escriuen un nou capítol d’història.

En aquestes últimes eleccions, els ciutadans van decidir de no donar un altre mandat a en Aleksandr Lukaixenko després dels seus 26 anys al poder. Tanmateix, ell s’atribuïa la victòria absoluta amb el 80% dels vots, falsificant els resultats de la manera més insolent.

Per mantenir-se al poder a qualsevol preu, el règim va desfermar una onada de terror en contra de la seva població: violència atroç, extradicions forçoses, empresonaments, tortures, violacions i fins i tot assassinats.

Molts països (la Unió Europea, els EUA, Canadà, Ucraïna …) no han reconegut la legitimitat de Lukaixenko després de la seva investidura “secreta”, a l’igual que tampoc ho va fer la majoria de la població bielorussa, que a data d’avui, tot i detencions, acomiadaments i repressió sense precedents, segueix lluitant per enderrocar el règim  dictatorial  i començar a construir un país lliure i democràtic.

Bielorússia té un enorme potencial de ràpida recuperació econòmica: una ubicació geogràfica favorable, minerals, producció industrial i un sector informàtic desenvolupat. Però el principal recurs són persones educades, creatives, treballadores, respectuoses amb la llei i disposades a treballar pel bé del seu país.

Per això, les bielorusses i els bielorussos de tot el món unim les nostres forces per construir una nova Bielorússia i ho farem possible.

Notícies sobre Bielorússia Veu de Bielorússia (www.voiceofbelarus.com)

Portals de notícies de la diàspora bielorussa: Supolka (https://supolka.net/), Siabry (https://siabry.org)

https://t.co/HPCndO1fKs

I fins aquí l’explicació de la llarga història de la bandera que avui representa el canvi, la independència, representa a tot un poble.

Fonts:
https://twitter.com/BelarusFreeES?s=09

Les dones s’han convertit en un símbol del moviment de protesta, perquè busquem una solució pacífica al conflicte entre el poble bielorús i Lukashenka, que usurpà el poder confiant en el règim policial i militar.

Bielorússia és analogia d’una dona indefensa maltractada a la seva família durant dècades. La seva boca va estar tancada molt de temps, va aguantar en silenci i va suportar tota humiliació, càstig, pallisses, insults públics. Per fora li va semblar a molts que estava ben cuidada, neta, ordenada i fins i tos intel·ligent…pero a dins hi havia dolor, molèsties i un crit. Ara Bielorússia està en un moment en què aquest crit ja no es pot contenir! Per la força del seu esperit, s’aixeca i es vol deslliurar-se! Ella vol canvi i llibertat! Ella lluitarà fins al final pel futur dels seus fills. Aquesta dona necessita, en primer lloc, el suport moral del públic, i sóm els bielorussos de l’estranger els que podem declarar aquesta necessitat.

Bielorússia és una gran presó! Durant dècades, persones innocents van ser empresonades i amagades entre reixes, propagant la por i enfortint el règim. Ara cada dia es detenen il·legalment centenars de persones, es fabriquen casos, s’imposen multes enormes … Però ja no hi ha por. “No tenim por!” – diu el poble bielorús. Belarus s’ha despertat! A través del dolor i el sofriment, ha nascut la nació bielorussa, ha arribatla consciència de la identitat nacional. Com mai abans, volem parlar la nostra llengua materna, cantar les nostres cançons, crear els nostres propis quadres i viure entre els nostres.

• Avui fa 112 dies que nosaltres sortim pacíficament als nostres carrers per protestar contra les eleccions fraudulentes que van permetre que l’autòcrata Lukashenko segueixi en el poder i continuï reprimint qualsevol manifestació d’ideologia que sigui diferent a la seva.

• Les nostres protestes tenen com a objectiu la celebració d’unes noves eleccions justes, l’alliberament dels presos polítics i la fi de la violència, l’arbitrarietat i el terror per part  de Lukashenko, la policia i els militars.

• Des de que van començar les protestes van ser assassinades 10 persones, més de 80 persones segueixen desaparegudes, més de 100 presos polítics, 1.800 persones van ser torturades i violades brutalment, més de 30.000 persones van ser detingudes i condemnades a les multes i les penes de presó entre 15 i 45 dies per sortir al carrer a manifestar-se. En les Nacions Unides s’han registrat més de 450 casos de tortura i sadisme, de caràcter tant físic com psicològic.

• N´hi han molts informes horribles de tortures i condicions inhumanes en els llocs de detenció.

• L’arma s’utilitza massivament, amb propòsit, deliberadament i organitzada pels botxins de Lukashenko.

• El Ministeri de l’Interior obertament fa crida d´assassinar als descontents i denunciar-los.

• La policia realitza les seves operacions brutals de detenció  sense importar l’hora del dia, la presència de menors, l’edat o la discapacitat.

El nostre dolor avui és immens pel nostre país que s’ha convertit en un camp de concentració on els feixistes exterminen el poble cruelment i sense pietat.

• Els bandits emmascarats sense cap tipus d’identificació segresten les persones i se les emporten en els cotxes sense matrícula. Qualsevol pot ser detingut per portar una polsera, una peça de roba dels colors simbòlics de les protestes o només per passar a prop dels llocs emblemàtics de les protestes.

• La premsa independent no té la llibertat d’expressió i també és empresonada o exiliada; la premsa de fora no és benvinguda i per això no li donen acreditació.

• El nostre dolor és per a les famílies que van perdre la custòdia dels seus fills per tenir ideologies diferents i per això considerar-se com les famílies que no són idònies per educar els seus fills.

• Ens fa mal veure a milers de persones que per la seva ideologia han estat pressionades en els seus llocs de treball i posteriorment acomiadats i empresonades. Ells són metges, professors, treballadors de cultura, periodistes, advocats, treballadors de les fàbriques, funcionaris, bombers, policies i militars que no han volgut participar en el genocidi del seu poble. Milers d’estudiants han estat expulsats de les universitats per participar en les protestes.

• El dictador decideix qui pot entrar al país tancant les fronteres amb els països veïns. Ell mateix ordena bloquejar comptes bancaris i quedar-se amb els diners de les persones que han patit represàlies. Així, Lukashenko va robar 140.000.000 de rublos bielorrusos que equivalen a uns 50.000 d’euros dels comptes dels bielorussos per a la manutenció del seu règim criminal.

• Milers de bielorussos s’han vist obligats a abandonar les seves cases sota l’amenaça de ser empresonats, desapareguts o assassinats i ara són refugiats a Polònia, Ucraïna, Lituània, el qual provoca la crisi migratòria en aquests països.

• Avui no només estem dolguts. Avui estem de dòl per els nostres compatriotes que van perdre la vida a les mans dels feixistes:

• 1. Александр Тарайковский, 34 anys.

Estava amb les mans sobre el cap i li van disparar al pit.

• 2. Александр Вихор, 25 anys.

Anava a una cita amb la seva núvia, i el van detenir. Va morir de lesions múltiples i fractures.

• 3. Геннадий Шутов, 44 anys.

Va morir d’un tret al clatell.

• 4. Никита Кривцов, 28 anys.

Era un dels desapareguts després de la primera nit de les protestes. El van trobar penjat amb signes de tortures i lesions.

• 5. Константин Шишмаков, 29 anys

Es va negar a falsificar el protocol de la votació en el seu col·legi. El van trobar penjat.

• 6. Александр Будницкий, 52 anys.

No va tornar de la manifestació. Li van trobar després de 20 dies mort i amb signes de violència.

• 7. Денис Кузнецов, 41 anys.

Va ser hospitalitzat de la presó amb lesions múltiples on va morir. Els funcionaris de presó han dit que la víctima s’havia caigut d’una llitera del segon pis.

• 8. Роман Бондаренко, 31 anys.

Va ser segrestat al seu barri per la policia. Ingrés a l’UCI en estat de coma. Va morir de les lesions cranials greus amb descol·locació del cervell.

• 9. Артем Поруков, 19 anys.

Va ser atropellat en les protestes per una furgoneta de la policia.

• 10. Алексей Демидов, 25 anys.

Va morir de les lesions rebudes.

Els recordem a tots amb un minut de silenci!

Moltes Gràcies!

Les accions de les forces de seguretat tenen com a objectiu humiliar la dignitat humana i trencar la voluntat dels detinguts. Crits constants, llenguatge brutal, amenaces de mort o violació dirigits a gents pacífics

El públic es va assabentar de centenars de fets d’actitud flagrant i inhumana, autèntics crims contra la gent. Les persones són detingudes en protestes pacífiques, colpejades, obligades a agenollar-se amb les mans a l’esquena i el cap a terra o mirant cap a la paret amb les mans alçades. Això pot durar diverses hores seguides, fins i tot a l’aire lliure, independentment del clima. Quan intenten moure’s, els guàrdies colpegen les persones amb porres.Els detinguts són sotmesos a un esforç físic per propòsit de diversió. Es veuen obligats a córrer i caminar sobre les cames doblegades. Entre els detinguts hi ha persones d’edat avançada que resulten ferides. Els que no poden fer front tornen a ser colpejats. Són colpejats per llàgrimes, peticions i demandes d’un advocat.Colpejat per negar-se a cantar l’himne de Bielorússia. Colpejats per negar-se a signar un protocol injust. Els apallissen per parlar en bielorús.

Es va constatar que els detinguts van passar el primer dia al carrer del pati interior del centre de detenció amb una superfície de no més de 30 metres quadrats sense lavabo i hi havia més de 100 persones.

Després els van transferir a cel·les superpoblades. En una cel·la per a 4 persones hi havia 40-50 detinguts que ni tan sols podien seure. No hi havia matalassos ni roba de llit. La gent dormia dempeus, qui tenia més “sort”, sobre llits metàl·liques i un terra de formigó. No els van donar paper higiènic ni productes d’higiene, ni a les dones.

La llum encesa les 24 hores del dia. La gent tenia gana: sel’s van donar diversos trossos de pa i un parell de glops d’aigua. Però hi havia tan poc pa i aigua que no n’hi havia prou per a tothom. La gent moria de set i de gana durant diversos dies.

En les cèl·les superpoblades no tenien oxigen. Hi ha evidències que es va ruixar gas a aquestes habitacions petites i tapades.

Hi ha molts casos en què els detinguts no rebien paquets amb aliments i objectes personals dels éssers estimats. Les persones van complir 15 dies d’arrest sense l’oportunitat de dutxar-se o canviar-se de roba.

Després de ser alliberats, va aparèixer una imatge terrible: la gent va sortir colpejada, amb malucs i mans blaves, amb hematomes extensos i nombroses lesions físiques i psicològiques. Aquestes lesions no es poden obtenir per un parell de cops amb una porra. Obviament, que als detinguts els havien colpejat amb regularitat i amb força.

Es coneixen i es registren centenars de casos de lesions greus en els detinguts: luxacions i fractures de braços i cames, fractures de costelles i vèrtebres, dents trencades, contusions i trencaments d’òrgans interns, traumatismes craneocerebrals de diferent gravetat, lesions per bales de goma.

Algunes víctimes no buscaven ajuda per vergonya i por, com les víctimes de violació.No són descripcions de camps feixistes. Aquests crims s’estan produint al centre d’Europa al segle XXI.

Però la voluntat de la gent no va ser respectada, els seus vots van ser robats i els resultats de les eleccions van ser falsificats de la manera més insolent.

Aquest fet i la gestió nefasta de la primera onada de la COVID-19 per part del govern, quan es negava l’existència del virus, van obligar a la població a mobilitzar-se i a unir forces per donar resposta a la situació en la que s’havien trobat. Els voluntaris subministraven els hospitals amb el material que hi faltava. Els propietaris dels bars i els restaurants portaven menjar i begudes als sanitaris que treballaven hores i hores lluitant contra la pandèmia.

La consciència ciutadana de centenars de milers de persones es va elevar aquelles setmanes a un nou nivell de responsabilitat pel destí del seu entorn, de la seva comunitat, del seu país.

Ens els mesos posteriors la consciència ciutadana creix juntament amb la consciència política: els belarussos veuen cada vegada més clarament que necessiten un nou govern, un nou dirigent al capdavant del país. I molts d’ells el dia de les eleccions fan guàrdia davant dels col·legis per observar el recompte dels vots i impedir el frau. Es crea una plataforma virtual independent on la gent pot manifestar a qui han donat el seu vot i queda palès que la majoria dels vots els ha obtingut la Svetlana Tikhanovskaya.

El règim d’en Lukaixenka no és capaç d’acceptar els resultats reals de les eleccions i el proclama guanyador amb un 80 % dels vots.

Davant de tanta injustícia descarada el poble ja no pot estar de braços plegats i surt a protestar i a manifestar-se, sempre, sempre de forma pacífica i cívica. 113 dies duren les protestes.

La maquinària del règim ha posat en marxa tots els seus mecanismes: acomiadaments irregulars, dels qui tenen el punt de vista diferent de la línia oficial, violència policial, detencions, escorcolls, tortures a les comissaries, condicions inhumanes a les presons on s’envien centenars de persones després de cada manifestació, jutjats pels titelles del règim.

Tanmateix, malgrat la situació de manca de legalitat i violència total, la resposta ciutadana és unitat, solidaritat, fermesa i recolzament mutu.

A diferents barris els veïns es reuneixen al carrer, organitzen concerts espontanis per passar una estona junts i reforçar la seva unitat.

Deixen les portes d’entrada dels blocs obertes perquè els manifestants puguin refugiar-se de la persecució.

Quan en un dels barris de la capital, on els veïns eren especialment actius en les seves protestes, les autoritats van trigar dies en arreglar l’avaria amb el subministrament d’aigua i calefacció, la gent de tota la ciutat va portar bidons i bidons d’aigua a aquell barri i va penjar a les xarxes socials centenars de propostes convidant-los a casa seva, fins que l’avaria quedés resolta.

Els universitaris es solidaritzen amb els estudiants i els professors d’altres universitats que es manifesten contra la injustícia i violència.

Els metges surten a manifestar-se en suport dels seus companys acomiadats.

Dies i nits els voluntaris davant de les presons i les comissaries porten el registre dels detinguts i ajuden als familiars amb informació sobre els seus trasllats i judicis. Els psicòlegs allà mateix donen el suport a qui el necessita.

Els belarussos de tot el país i de tot el món fan donacions per ajudar les víctimes de la repressió política.

Les belarusses i els belarussos no tenim por i sabem que vèncer aquest règim és només qüestió de temps, perquè de ganes i forces en tenim, i el que és molt important, les demostrem els uns als altres i això ens dona ànims.  Creiem, podem, guanyarem. Верым, можам, пераможам!

 Com mai abans, volem parlar la nostra llengua materna, cantar les nostres cançons, crear els nostres propis quadres i viure entre els nostres.

La   revolució bielorussa  no és per un tros de pa! Els ciutadans de Bielorússia han deixat de ser uns esclaus i ja no estan disposats  només sobreviure ¡!.

Revolució en bielorús: significa una demostració de solidaritat, independència, autogovern, autoorganització; és participació, cultura, creativitat, educació, és l’alliberament de la por! I sobretot consciència d’un mateix i com a grup:  

Revolució en bielorús és quan no hi ha un aparador trencat, ni un tros de paper llançat, és quan es treuen les sabates per pujar a un banc …

Revolució també és, quan la policia trenca la finestra d’un cafè on s’amagaven els manifestants i al matí següent la gent, sense cap acord previ, s’alinea en llargues cues per prendre-hi el cafè i expressar així la seva solidaritat amb els propietaris. I l’aparador es va ser substituït en poques hores!

Tots aquests són només petits exemples de la nostra autoorganització a Bielorússia, responsabilitat, cultura i el desig més fort de viure en  millors condicions.

La nostra nació ha crescut com a poble. Ara és un organisme jove, amb una forta genètica, enfortida en el context d’un dolorós passat històric. La nova Bielorússia ja no és esclava, és un jove, alegre, creatiu, responsable i fort en les seves conviccions polítiques. Tots els ciutadans (que volen) hi participen, com passava a l’antiga Atenes

Cada membre de la societat és un polític, és a dir, un resident de la polís, del seu barri, ciutat i país i per tant hi participa, s’ho fa seu i ho viu. Aquesta no és una criatura amorfa, sense vida, en descomposició i dolor!  Es tracta d’una nació en fase de creixement històric; la font d’aquesta energia és la d’una ànima nacional jove, decidida a guanyar.

I la prova principal d’aquest creixement és la creativitat! Durant aquest mes, quan Bielorússia es va sentir  lliure i va abandonar les seves pors, va començar a crear milers d’obres d’art. Aviat moltes d’aquestes obres  esdevindran testimonis del nostre talent i esperit lliure, i intentarem des d’aquí fer-ho visible.